Garlandes
Recepta de garlandes per al ram de Diumenge de rams.
Sí. Aquest xampinyó sóc jo. Rigorosament, el peu pare ens tirava una foto cada Diumenge de Rams amb la palma de llaurer (o llorer) on no hi podien faltar les garlandes lligades amb un cordillet. "No te les mengis fins que no arribem a casa!", em deia la mare. Però confesso que més d'una garlanda desapareixia màgicament quan ningú em veia.
Sincerament, és una galeta que si l'hagués de descriure amb una paraula en diria "barroera". Groixuda, seca però a la vegada tova... Es notava que l'havien fet dies abans! Però deixava un regust únic i boníssim a la boca.
Les pastisseries ja no acostumen a fer-ne. És per això que fa anys que dic: "He d'aprendre a fer garlandes!". I aquest any sí que sí. Vaig trobar una recepta fantàstica del Jaume Camprubí. He fet alguna petita variació i van quedar EXACTAMENT com les que em menjava quan era petita.
Segurament si has arribat aquí és perquè també busques tornar a degustar un record d'infantesa. Estàs de sort! Segueix llegint que t'explico com fer les garlandes!
Incís: Aquesta recepta està pensada per fer amb un robot amassador. Es pot fer perfectament a mà, però si veiem que la massa queda molt seca hi podem incorporar un ou batut mica en mica fins que aconseguim la textura que us explicaré més endavant.
Ingredients
Instructions
-
Comencem posant la llet i el sucre en un cassó a foc mitjà. Quan arrenqui el bull l'aboquem a un bol gran (on amassarem les galetes) i deixem que es refredi una mica durant uns cinc minutets.
-
Continuem incorporant-hi una tercera part de la farina i seguim mesclant.
-
Quan es comenci a formar la massa hi afegim la mantega. Aquesta ha d'estar a termperatura ambient amb textura de pomada. Podem escalfar-la una mica al microones per no haver-nos d'esperar.
-
També hi aboquem l'ou lleugerament batut i seguim barrejant.
-
Hi afegim mica en mica el què ens quedava de farina i la mitja culleradeta de cafè de bicarbonat d'amoni. Si no en teniu podeu utilitzar llevat tipus Royal, però se'n troba per menys de 10€ i es pot utilitzar a moltes preparacions per a que les galetes siguin més lleugeres i es conservin durant més temps.
Finalment obtindrem una massa força tova i un pel humida. Si hem optat per fer la massa manualment i veiem que queda molt seca, hi podem anar incorporant mica en mica un ou batut fins que quedi una textura com la de la foto.
-
Guardem la massa a la nevera durant 30 minuts ben embolicada amb paper film. Això farà que la mantega torni a endurir-se una mica i que després sigui més fàcil estirar la massa de les garlandes.
-
Estirem la massa. Si ho fem entre dos papers de forn ens serà més fàcil. El gruix que ha de tenir és de 1 centímetre. Jo utilitzo un corró amb anelles als laterals que m'assegura que tota la massa quedarà estirada exactament amb el mateix gruix.
-
Donem forma a les garlandes. També és molt típic fer una escala, ja que simbolitza el camí de Jesús cap al cel. Coses d'església que no entendré mai...
-
Els fem un foradet per poder-les penjar al llaurer. Jo he utilitzat una canyeta. No la llenceu que la necessitarem més endavant! Refrigerem les garlandes 30 minuts a la nevera per a que tornin a endurir-se, ja que sinó al forn perdrien molt la forna.
-
Les traiem de la nevera i les pintem amb ou batut.
-
Hem de deixar espai entre elles ja que creixen una mica. Segurament necessitrem dues o tres fornades. Les posem al forn pre-escalfat a 190ºC durant 15 minuts, o fins que quedin ben dauradetes.
-
Repassem el forat de les garlandes ja que al forn es pot haver tancat una mica.
-
Amb cura les posem a sobre d'una reixeta per a que no perdin humitat.
-
Veieu aquest acabat tan professional? És gràcies al Silkomat Air. És totalment opcional però al ser reixat reparteix més bé l'escalfor i per sota les galetes sempre queden de pastisseria!
-
I ja només us falta el llaurer i un cordillet per poder-les penjar! Estan boníssimes i són un autèntic viatge al passat.
Tens algun dubte? Deixa aquí el teu comentari.
I no oblidis valorar amb les estrelletes. M’agradarà conèixer la teva opinió. Gràcies!