Crema catalana
Descripció
Sóc molt de tradicions. Per mi, és impensable menjar una pizza el dinar de la diada. I, per suposat, sí o sí s'ha de fer crema catalana!
Diuen que les millors receptes surten d'equivocacions i imprevistos. Doncs aquesta recepta de crema catalana va sorgir així: Quan encara vivia amb els meus pares i germans, la meva mare i jo érem les encarregades de fer la crema catalana. Gairebé ho teníem tot preparat i a l'hora de mesurar la llet... Oh no! No en teníem suficient! Què podíem fer? Era festiu i les botigues no estaven obertes per poder comprar-ne més! Quin fallu!
Doncs a la meva mare se li va acudir de substituir la part que ens faltava de llet per nata. Jo sóc molt quadriculada amb les receptes i em vaig posar les mans al cap veient la nata caient sobre la llet per poder arribar als 600 grams que necessitàvem. I em vaig tornar a posar les mans al cap quan vaig tastar la crema. Ooooh, que cremosa!!! (valgui la redundància). No tenia ni punt de comparació amb la resta de cremes que havia provat fins llavors. Hi ha cremes que semblen natilles, però aquesta era sublim. Així que sempre més vam incloure la nata a la recepta.
També tinc molt bon record del moment de cremar la crema. Era tot un ritual: La meva mare durant el dinar deixava un parell de cremadors escalfant-se als fogons de gas i abans dels postres pujàvem tots al terrat. Ho fèiem al terrat per no deixar la cuina plena de fum. En podria descriure al detall la olor del sucre torrant-se, el soroll del cremador i el munt de fum que avisava als veïns que la família Cirera, un any més, no havia fallat amb la tradicional crema catalana.
Us asseguro que en pocs restaurants trobareu una crema catalana tan bona com aquesta. No es per posar-me medalles, al contrari... És per posar-li a ma mare, per al seu descobriment amb la nata!
Ingredients
Instruccions pas a pas
-
En un cassó hi afegim la llet, la nata, el sucre, la pela de llimona i la canyella. El posem a foc mitjà i quan comenci a bullir apaguem el foc. Ho tapem per a que s'infusionin les aromes durant 20 minuts. Mentrestant seguim amb la següent preparació.
Incís: La nata no ha d'estar muntada, encara que a la foto ho sembli. La de la marca que utilitzo és molt espessa però no està muntada.
-
Batem a mà els ous amb la maizena i el gotet de llet.
-
Quedarà una mescla així.
-
Ho afegim al cassó i remenem constantment a foc mitjà.
Hi ha qui li agrada deixar la canyella i la pela a dins, però jo prefereixo treure-ho.
-
La crema catalana estarà al seu punt quan el batedor quedi marcat. Haurà tardat 5 minuts aproximadament a espessir.
-
Traiem el cassó del foc i aboquem la crema catalana en unes terrines de ceràmica. També la podem posar en una safata o al recipient que més ens agradi, tenint en compte que després tenim l'opció de torrar-ne el sucre.
Quan s'hagi refredat, ho podem posar a la nevera i aguantarà 3 dies perfectament.
-
A l'hora de cremar-les, traiem les cremes de la nevera i a sobre hi posem una quantitat generosa de sucre.
-
ARRIBA EL MOMENT MÉS DIVERTIT!!! És hora de cremar la crema.
Jo utilitzo aquest cremador elèctric, ja que amb la inducció no puc escalfar els tradicionals de ferro. És molt pràctic perquè té molta superfície i s'escalfa en pocs minuts.
També es pot utilitzar un soplet, encara que personalment el gust i la textura del sucre no m'agrada tant...
Fem lliscar el cremador per sobre el sucre. Gairebé ni l'ha de tocar.
És possible que en surti alguna flama, com a la foto. És completament normal. Però SOBRETOT no cal passar-nos o el sucre es cremarà quedant negre i amargant.
-
I llestos! Fàcil oi??? La nata hi dóna una textura ES-PEC-TA-CU-LAR!!! Agraeixo el moment que amb la meva mare ens vam quedar sense llet i vam optar per posar-hi nata.
Tens algun dubte? Deixa aquí el teu comentari.
I no oblidis valorar amb les estrelletes. M’agradarà conèixer la teva opinió. Gràcies!
Ja m’ha la menjaba, mentra hu llegia, crec q ha d’estar bonissima, la provare da fer